És sorprenent com de lluny hem arribat. Si mirem fa només 18 a 24 mesos, podem veure l’enorme progrés (juntament amb molt soroll, cal reconèixer-ho) que ha aconseguit la tecnologia d’IA. I hi ha molt més per venir.
La IA generativa ha portat un aire fresc al panorama tecnològic, revolucionant no només el que es pot fer, sinó també els requisits per aconseguir-ho. Un clar exemple són els copilots per a la programació: un pot demanar-li a un assistent que creï un codi complex per resoldre un determinat problema, de vegades fins i tot sense saber res de programació! Així mateix, es pot crear la lletra d’una cançó amb ChatGPT i després fer-la servir amb aplicacions com suno.ai per generar la melodia. Tot plegat en menys d’un minut. Recentment, Google va llançar NotebookLLM que, entre altres funcionalitats, us permet crear podcasts automàticament a partir dels vostres documents. Sorprenent.
Al panorama de la IA, hi ha diverses dimensions que han canviat molt. Per exemple, construir models d’IA per a tasques específiques mai no ha estat tan fàcil, simplement perquè els Large Language Models (LLM) ja tenen part del coneixement necessari per resoldre moltes tasques. Per tant, si poguessis usar una màquina del temps per viatjar deu anys enrere i intentar explicar-li a un científic de dades/IA tècniques com ara prompting, RAG i similars, molt probablement series considerat un visionari… o simplement un boig.
Però, la IA va en la direcció correcta?
Deixa’m explicar-te una cosa que va passar fa uns dies. Estava compartint a LinkedIn un resum de les xerrades que vaig estar fent els dies següents. Aleshores, a banda dels sospitosos habituals que van reaccionar al meu post, hi va haver un nom en particular que em va cridar l’atenció:
Com que la meva publicació estava en espanyol, vaig pensar que era una mica estrany tenir alguna reacció d’audiència no espanyola. Així que vaig investigar una mica més sobre Tess…
Segons el seu perfil de LinkedIn, Tess és la primera empleada totalment creada amb intel·ligència artificial de la seva organització. Per tant, malgrat la bonica imatge al seu perfil, Tess és només zeros i uns, després de tot, no és una persona real.
Ara parem un moment i pensem en què ha fet Tess en reaccionar al meu post: Va ser una de les tasques que se suposa que ha de fer aquesta IA a la seva feina diària? Aquesta activitat impacta la seva feina? Honestament, no ho crec. No tinc previst llogar ni vendre cap propietat, i realment em pregunto per què Tess va considerar que la meva publicació conduïa a aquest objectiu… Per tant, només puc concloure que les accions de Tess no estan alineades amb les intencions del seu amo.
En un recent manifest escrit per experts del camp de la IA, es mostra com l’alineació entre l’ús d’assistents basats en IA i els seus objectius previstos és crucial per garantir el desenvolupament exitós del camp. Aquest document també preveu un impacte increïble de la IA a la nostra vida diària els propers anys, i proposa formes de monitoritzar i controlar els assistents d’IA perquè estiguin contínuament alineats i els seus resultats siguin beneficiosos.
En aquesta direcció, empreses com Alinia el Galtea se centren a garantir que els LLM es mantinguin sota control quan s’implementen en un projecte de software.
Aleshores, sí, avui dia pots programar els teus robots d’intel·ligència artificial perquè mirin en xarxes socials com LinkedIn i prospectin el mercat on apuntes. Però t’has d’assegurar que no s’acabin enfocant en els objectius equivocats i que per això la teva marca tingui conseqüències negatives.
IA enganxosa
Comparant els grans invents de la nostra història amb les fites actuals de la IA, crec que encara queda molt per fer per portar la IA al mateix nivell que invents revolucionaris com l’electricitat o l’aviació. Crec que el progrés tecnològic només impacta la societat quan és enganxós: una vegada que ho proves, no pots evitar fer-lo servir d’aquí endavant. L’electricitat n’és un clar exemple: va revolucionar la manera de viure (per bé) de la gent i va fer que el món avancés cap a nous nivells de qualitat de vida mai abans considerats. Per descomptat, és genial que ara puguem compondre música sense haver de dedicar temps a aprendre-la, però en la meva sincera opinió això no farà que la IA sigui un invent comparable a l’electricitat.
Però què és el que resulta enganxòs per a la IA? No puc estar més d’acord amb Joanna Maciejewska, que recentment va dir: “Vull que la IA renti la roba i els plats perquè jo pugui fer art i escriure, no que la IA faci el meu art i l’escriptura perquè jo pugui rentar la roba i els plats.”
El primer i únic objectiu hauria de ser desenvolupar tecnologia d’intel·ligència artificial centrada a resoldre problemes reals que generin un veritable impacte a la societat. Això garantirà que la IA exerceixi un paper important en les nostres vides. Pensem, per exemple, en les aplicacions de salut: una IA que pugui escurçar considerablement el temps necessari per predir una malaltia ha de ser definitivament adoptada sense dubtar-ho.
Però com suggereix Joanna, per a la seva sobtada adopció, les tasques que la IA està resolent no han de ser crítiques sempre. La productivitat digital n’és un exemple: actualment dediquem un terç de la nostra jornada laboral al nostre correu electrònic. De mitjana per dia, tenim al voltant de 58 interrupcions i utilitzem entre 10 i 15 aplicacions. Això fa que la nostra interacció diària amb els ordinadors sigui un veritable desafiament, ja que intentem mantenir sota control les tasques mundanes i tedioses per poder realitzar tasques impactants i creatives que realment aportin valor a la nostra organització. Les aplicacions d’IA dedicades a millorar la nostra productivitat digital poden ser un bon exemple de com pot ser d’enganxosa la IA.
‘Quins poden ser alguns indicadors que una solució dIA serà enganxosa per a una tasca X en particular? Permeteu-me proposar alguns:
- La forma actual de resoldre X requereix massa temps, o
- La forma actual de resoldre X costa massa (diners, vides,…), o
- La tasca X és crucial per a la tasca més general Y, la qual s’inclou a alguna de les dues categories anteriors, o
- La nova forma de resoldre X crea una necessitat sense precedents (per exemple, abans dels vols comercials, viatjar es considerava un luxe; després, no).
Per descomptat, la llista anterior no és exhaustiva sinó més aviat el resultat danalitzar l’èxit dalguns invents que em van venir a la ment en escriure aquest article. Hi pot haver altres indicadors que poden tambè fer que una IA sigui enganxosa.
En conclusió, un dels riscos clau del desenvolupament de tecnologia d’IA no enganxosa és la possibilitat que es torni irrellevant. Quan s’utilitza la IA per replicar el comportament humà en tasques en què no sobresortim particularment, com donar Like a publicacions a LinkedIn, es corre el risc de quedar-ne al marge. Si en canvi la IA s’aprofita per abordar problemes del món real de maneres innovadores i no centrades en l’ésser humà que condueixin a solucions impactants i difícils d’ignorar, és molt més probable que tingui una importància i una adopció de gran abast.
Josep Carmona
Process Talks and Catedra.ai
